Capitalisme

Els esdeveniments recents m’han fet abandonar el bloc per dedicar-me a altres afers. Ara intento reprendre’l on l’havia deixat.

Ignoro si he segut capaç de transmetre el meu pensament sobre la realitat que ens envolta, soc un xic pesat i repeteixo sintèticament:

Vivim en un món condicionat per les inclinacions naturals que compartim amb els grans simis, jerarquia i territorialitat, tanmateix la nostra evolució ha escapat del domini de la natura per evolucionar en un entorn cultural, tot plegat ens ha conduit a un món organitzat amb els patrons del patriarcat, fonamentat en la propietat i la família, un tipus d’organització que s’ha anat transformant a l llarg del temps però que la seva essència segueix en l’aire i condiciona qualsevol intent de canvi perquè a tothom ens han educat dient-nos que el Be està al costat del Patriarcat i el que volem es convertir-nos en un patriarca.

La lluita tradicional sempre s’ha desenvolupat en dos fronts, en el territorial i el social., La lluita per expandir el propi territori, per motius demogràfics o comercials, o defensar-lo de les agressions externes. És una lluita entre patriarques que implica a tots els sotmesos al seu poder. La lluita social és una lluita dels sotmesos contra els patriarques, és la lluita contra la propietat i que aboca a les revolucions. Tanmateix aquesta lluita sempre ha deixat en segon terme les relacions dins la jerarquia familiar. S’ha permès la igualtat jurídica entre homes i dones però es segueix mantenint un món amb rols masculins, públics, reconeguts i remunerats, i el femení, intim, privat, ignorat i sense cap retribució.

Segons J. Wagensberg observar és apreciar diferències entre dos objectes aparentment iguals mentre que comprendre és apreciar similituds entre dos objectes aparentment diferents. Es tracta de trobar l’estructura simbòlica que s’ha mantingut a través dels anys i a partir de la que s’ha anat creant i actualitzant, en el procés de civilització, un complexe lingüístic i semiòtic que canvia les aparences. En l’organització social aquesta estructura simbòlica la constitueix el patriarcat.

I el patriarcat actual està basat en el capitalime.

Capitalisme.

El model econòmic derivat de la revolució industrial és el capitalisme, fonamentat en la propietat privada, en el patriarcat que ja no controla els esclaus o els serfs mitjançant la força sinó a través del capital.

Podria desenvolupar una llarga tesis sobre l’evolució del capitalisme, des de la seva expressió primitiva de persona acabalada fins el terme més recent de sistema econòmic sorgit després del sistema feudal que es basa en la propietat privada dels mitjans de producció per produir bens i serveis en funció del benefici que aporti als propietaris.

Els defensors del sistema capitalista mantenen el mateix argument que Aristòtil feia servir per defensar l’esclavitud. Sols cal canviar el terme ‘home lliure’ per ‘burgès’ i el terme ‘esclau’ per ‘obrer’. (Aristòtil; Política. Cap.2)

Resumint la idea ideal del capitalisme és que hi ha una elit d’emprenedors, propietaris dels mitjans de producció que és el motor que tira de la societat, invertint el seu capital en bens i serveis necessaris per una part o per tota la societat, i com més beneficis obtinguin, millor seran les condicions de vida dels obrers que van al darrera.

Ja Adam Smith va intentar demostrar que era possible combinar els guanys personals, l’impuls que motiva als empresaris, amb la millora de la societat. Però el capitalisme idealitzat d’Adam Smith te com fonament l’existència d’una ma invisible que ens condueix a assolir el millor objectiu social possible.

Malthus va adonar-se que les poblacions augmentaven exponencialment, mentre que els recursos alimentaris ho feien linealment amb el que arribaria el dia que s’exhauririen els recursos i la humanitat s’extingiria. La idea de Malthus no és incorrecta si be que ell, en lloc de cercar les solucions en frenar el creixement, proposava un control sobre el creixement demogràfic, mantenir alt els nivells de mortalitat i baixos els de natalitat, però sols entre la població pobra que representava la major part de la població total i que era la responsable de l'excés demogràfic en ser la que engendrava més fills. El resultat de tot plegat fou que la legislació inspirada per les teories maltusianes degradés les condicions de vida dels treballadors d'Anglaterra.

Quasi cinquanta anys abans que neixes Malthus, Jonathan Switf ironitzava, en Una Modesta Proposició, proposant solucionar la fam a Irlanda a través del canibalisme, on els fills de la classe obrera es convertirien en les viandes més apreciades de les taules dels rics. Potser li va donar idees a Mathus que, incapaç d’entendre la ironia, se les va prendre seriosament.

Les idees malthusianes (encara que criticades per Marx que pensava que el desenvolupament de les ciències permetria mantenir el creixement exponencial de la població.) han resultat encertades, amb matisos, pel que fa al plantejament del problema; efectivament hi ha un desajust entre el creixement poblacional i el dels recursos, tot que encara estem molt lluny d’arribar al límit (siguem optimistes). En canvi, les solucions que apuntava Malthus s’han de considerar, com a mínim, immorals i tanmateix sembla que és la idea que està en l’inconscient dels capitalistes que quan tenen problemes econòmics retallen les prestacions socials, seguint les idees polítiques mathusianes disfressades amb eufemismes.

Per mitigar els mals del capitalisme l’Estat, d’una manera o un altra, ha intentat intervenir sobre els processos econòmics, evitant que la ma invisible d’Smith actues indiscriminadament al seu aire. A part dels intents revolucionaris que van conduir a un socialisme burocràtic d’Estat, sense sortir-nos del món capitalista, les polítiques fiscals keynesianes aplicades darrera la Segona Guerra Mundial van conduir a la societat de consum però també van ser la base de l’Estat del Benestar. Una situació que agradava ben poc al gran capital que als anys 70 van enrocar-se amb les tesis sorgides a la Universitat de Chicago i que van impulsar el neoliberalisme. Curiosament el principal ideòleg d’aquest moviment va ser Milton Friedman que va rebre el premi Nobel d’Economia el 1976, tres anys després que del cop d’Estat de Pinochet a Xile impulsat ideològicament pels Chicago Boys, un grup de 25 estudiants, formats a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i amb postgraus a la Universitat de Chicago, sota la tutela del propi Friedman.

Amb el neoliberalisme s’impulsa l’economia especulativa, on l’únic important és el capital, però no un capital industrial productiu, creador de riquesa que es distribueixen en la societat a través del consum, sinó d’un capital que vol augmentar els guanys de l’inversor sense contrapartides de riquesa material tangible.

El capitalisme ha arribat a un punt que crea problemes per vendre solucions i mentre els empresaris sols pensaven en inflar el compte de resultats i els sindicats sols es preocupaven per les condicions laborals, ben pocs han qüestionat les relacions laborals ni les relacions entre els productes i els consumidors, fent molt difícil qualsevol política per superar la crisi actual.

Continuarà...