Matrimonis homosexuals

Mica en mica, lluita darrera lluita, les classes marginades i les explotades han obtingut beneficis que fins el moment eren reservats a les classes explotadores. Hi ha una perversa tendència a copiar les formes de les classes socials pudents, el que dificulta una veritable revolució del sistema.

Sé que un exemple no és un bon argument, moltes vegades es pren d’exemple l’excepció, però donat un fet d’actualitat com el que ja es considera constitucional el matrimoni entre homosexuals, després de resoldre-ho aixi el Tribunal Constitucional, fallan contra el recurs presentat pel PP a la Llei que va aprovar el PSOE quan governava.

Matrimoni homosexual.

El terme ‘matrimoni’ deriva del llatí, mater, mare i munius, obligació; és a dir, matrimoni és l’ofici de la mare. Potser el terme, vist així, no sigui políticament correcte, especialment si el contrastem amb patrimoni, ofici del pare. Tanmateix aquest és el significat que heretem del patriarcat.

En aquest sentit hauria de donar la raó a aquella colla de conservadors tradicionalistes que s’oposen al matrimoni de gays i lesbianes, al·legant que la paraula fa referència a la constitució d’un nucli familiar que te com objectiu la reproducció, la criança i l’ensinistrament dels fills i les filles. Una visió metafísica que limiten al patriarcat cristià on els fills són biològics i el matrimoni sanciona la paternitat.

Seria una inexactitud romàntica canviar l’etimologia de matrimoni i en lloc de fer-la derivar de mater-munius fer-la derivar de mater-munus, regal de la mare, però no solucionaria el problema que representa la relació entre la mare, dona, i la seva descendència biològica.

Vist des d’un punt de vista dialèctic hem d’acceptar que els termes evolucionen i es transmuten en el temps; avui en dia els rols del pare i de la mare, passat el temps de lactància (en cas que no s’usi el pelargon), s’alternen entre la dona i l’home (al menys sobre el paper) i qualsevol parella homosexual pot adoptar un nadó i criar-lo perfectament. Per tant: que els homosexuals constitueixin un nucli familiar, amb tots els drets que l’Estat atorga, és un acte de justícia i, independentment de la seva etimologia, el temps a transformat el terme en un senzill: constitució d’un nucli familiar.

És ben curiós com la dreta s’aferra als significats que reforcen l’existència del patriarcat mentre no dubten en dir austeritat a la precarietat, comunisme al estalinisme, anarquia al caos, ajustos a les retallades i flexibilitzar el mercat laboral en lloc de abaratir l’acomiadament. (Entre altres, la llista seria immensa.)

Acceptat que cal entendre el matrimoni com el nucli familiar bàsic i, observant diferents cultures, percebem que és possible qualsevol forma de relacions matrimonials; matrimonis monògams, polígams i poliàndrics, també els matrimonis de grup constituïts per diversos homes i diverses dones i, ara, matrimonis homosexuals. De tots aquests els únics admesos per la Llei són el que emparellen dues persones.

Aquesta legalitat dona un sentit metafísic que posa l’etiqueta d’homosexual S’és homosexual! Però això és un disbarat que procuraré explicar-lo.

Per començar cal tenir clar que sols hi ha dos sexes biològics fàcilment identificables mirant l’entrecuix. Encara que els dos gaudeixen dels mateixos drets i deures hi ha diferències, tan naturals com culturals que afecten a la quotidianitat de les persones. És cert que des de la primera infància hi ha nens que tenen tendències molt efeminades que es troben millor jugant amb les nenes, i nenes molt virils que es troben millor jugant amb els nens. Tanmateix aquestes característiques naturals no marquen que els nens efeminats i les nenes virils tinguin d’adults relacions homosexuals.

L’homosexualitat no està en la persona, està en la relació. Un, qualsevol, home o dona, en el transcurs de la seva vida pot tenir molts tipus de relacions diferents, tant homosexuals com heterosexuals.

Coneixia una noia que es va separar del marit perquè va enamorar-se d’un altre dona, ella estava preocupada, deia: –«ara resulta que soc lesbiana!»–. Però la seva nova parella no es sentia a gust essent dona, va resultar ser una transsexual que va operar-se per convertir-se en un home, això va generar un nou conflicte a la meva amiga: –«pues resulta que no soc lesbiana, m’havia enamorat d’un home amb cos de dona.»–.

Mai podem afirmar que no ens enamorarem d’una persona del mateix sexe i que passat el temps puguem enamorar-nos d’una de sexe diferent. Per tant el reconèixer matrimonis homosexuals és etiquetar a les persones que en aquell moment de la seva vida (potser un moment que s’allargui tota la vida) volen crear un nucli familiar amb una persona del seu mateix sexe.

La victòria aconseguida pels col·lectius de gays i lesbianes serà complerta quan es deixi d’etiquetar matrimonis heterosexuals i homosexuals, els dos són matrimonis entre persones i com a tal s’han d’entendre. Però tampoc s’ha d’entendre el matrimoni com una relació de parella, pot estendre's a qualsevol grup de persones que lliurement decideixin compartir els bens i la tutela d’infants. Ni cal que l’Estat sancioni les relacions dels adults, sols cal que aporti ajudes per la criança i l’educació dels menuts.

Encara hi ha molt camí a fer en aquest assumpte però per ara cal felicitar-nos pel petit pas que s’ha donat endavant.